Aquesta nit entre contraccio i contraccio, entre somni i somni, entre malson i malson he vist com el Iuri s'aixecava vegades i vegades per socorrer el seu fill de febrades historiques en la seva curta vida, he vist com el Guillem s'enfilava al meu llit i se m'abraçava cremant i tossint sobre meu tots aquests virus gripals que corren avui dia pels móns ...Jo era alla entre somni i somni , entre malson i malson incapaç d'aixecar-me ni de dir res. Nomes li he donat la ma. Segurament ha estat perque m'acabi de traspassar tota l'energia gripal, total jo d'aqui dos dies vaig a l'hospital, ja em curaran... De sota el meu coixi sortia una veu. Si. Una veu: I no he delirat del tot. Era en Sala Martin que rac 1 l'entrevistava sota el meu coixi.Es el que tenen aquestes nits tan fosques i delirants.El tio parla be i me l'imagino amb la seva americana blau turquesa dins un llit d'hospital vomitant grip A .Aleshores ha arribat la calma. La tos ha parat, els mocs han deixat de sonar, el Iuri i el seu petit deixeble ronquen. La febre despres d'hores i hores d'intensa lluita ha decidit baixar una mica( no del tot, no fos cas). Llavors el meu cervell ha esclatat i m'he hagut d'aixecar a plegar mes mitjons. Si fos estiu estiu no ho podria fer doncs tots amb sandalies...
Ara a casa hi ha una pau inmensa amb la remor de l'AVE
I els mitjons estan plegats.
La meva sogre em vol ajudar a plegar roba i es sorpren de que no en tingui. Li explico que es una gran activitat nocturna molt apropiada per estirar el cos i lliurar la ment al no res. Despres tornes al llit renovada. Ben pensat podriem crear un grup al facebook:
m'agrada plegar roba a la nit, sobretot si son mitjons
Despres de tot aixo tornare al meu llit a veure si surten mes veus de sota el coixi.Nomes hi ha una cosa terrible amb aixo. Es que algun dia se'm desperten les orelles i sento unes veus i musiques que fan por i haig de canviar rapid de coixi. Es en FaberKaiser o com es digui que parla del mes enlla i coses d'aquestes... A mi no em cal i m'espanta . Jo ja tinc el meu mes enlla amb els mitjons, l'AVE, els roncs, les contraccions,etc.
L'ampolla de jack Daniels ha desaparegut fa temps de casa, la de chivas algu se la va acabar i els aromes de Queralt a part que estan reservats per l'Ester no son recomanables pel meu estat delirant....Ara recordo que quan era jove vaig anar a un casament que de tants aromes i aromes en van caure dos a la piscina. Va ser un casament molt espectacular !
ah! els que van caure a la piscina no eren els novios. Pitjor encara :eren familiars i menors d'edat.
Bona dia a tothom que sigueu feliços! treballeu molt perque jo no ho penso fer i si podeu millor començar el dia amb un bon suc de taronja natural como la vida misma...
una abraçada
anna cu
PD:
els mitjons son una especie punyatera que existeix en aquest planeta doncs es molt complicat aparellar-los correctament i mes si les nits son en blanc i negre i ningu encen el llum per no desfermar cap maremoto a la llar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada