dimecres, 19 de maig del 2010

Virus i històries per no dormir

 Ahir el vespre heus ací que en guillem es va posar incandescent. Ostres! sembla en GUSILUZ (Iniesta)!!!!!
ell diu:

-mama tinc mal de cap.

la Maria diu:

-no m'estranya el tens vermell i il.lumines la casa i la teva esquena espurneja i el sofa és a punt de cremar-se.

 Heus ací que en Guillem té un virus en alguna part del cos que li ha provocat incandescència extrema.

  Aquest nit semblava que a casa no haguéssim apagat els llums doncs hi havia una font d'energia (molt ecològica) que ho enlluernava tot). Tan que el Lluc després d'ahir descarregar els seus budells plens de botifarrons secs i pesants ha decidit que a les quatre de la matinada havia sortit el sol i que ja podia jugar, rodolar i xisclar d'alegria pensant que a tots ens entusiasmaria.Després  el Iuri i la supermare  s'han dedicat a repartir xarops antifebrades, aigües per restrets severs . Aleshores cap allà quarts de 6 de la matinada a la Buiuiu,alias maria, li ha començat a fer mal la boca a la qual es va clavar un tap de rotulador mentre escoltava atentament a classe. Ja ho diuen que ser massa treballador és perillós. S'ha realitzat operació boca amb un líquid desinfectant i un analgèsic bocal i tots han tornat als seus llocs.

 Però llavors s'ha fet la foscor i la incandescència ha desaparegut i s'han sentit uns passos a les 6 del matí que diu:

_mama, que no sopem avui?

Bona pregunta.

-ja no és avui fillmeu-li diu la mare- i tinc moltíssima son.
-ja però és que tinc gana.

i és clar el pobre gussiluz no havia ni berenat ni sopat i el seu estomac cridava...
aleshores ja ha sonat el despertador del pare Iuri i la mama li diu:

-preparo un cafè ?

-millor.


i llavors la maria i el lluc han començat a xerrar altre cop i el guillem s'ha menjat un entrepa de pa a mb xoriço.



QUALSEVOL DIA POT SORTIR EL SOL.

i qualsevol nit també...
BON DIA A TOTHOM.

dimecres, 24 de febrer del 2010

FW: excursió

Jo a vegades també trobo a faltar les nits blanques perquè almenys feia el que em donava la gana. Ara les nits són fosques i de tots colors depen de l'hora i de la nit. La penúltima nit a les 5 h. de la matinada el "pajaru" va començar a xerrar i no va acabar el discurs fins gairebé les 6 de la matinada. Començava a semblar en Fidel Castro en els seus bons anys. I el perill és ,com va passar una altre matinada, que es desperti el Mitjó de la familia (Mitja=guillem)perquè aquest li fa de claca i encara s'anima més.Per sort el volum no és molt alt i els veins sempre ens diuen que no el senten. També diuen que senten al Guillem quan som a l'escala, no m'estranya...
Pel que fa als mitjons ens hem tornat una comunitat comunista i els compartim, ei però nets. El Iuri té el peu petit i jo tirant a grandet, la Maria i el Guillem porten mateix numero i a més tots els va grans. Però així sempre tenim mitjons nets... l'Enano de casa no embruta els mitjons però els perd i hem de vigilar molt perquè no són nostres...la cosa acabarà sent cara...
així és la vida després de les nits blanques...

Ara enlloc de viure els clàssics, ai!...enyorats clàssics...qui pogués... ara visc els llibres d'autoajuda o de "mi niño me chilla" o "cómo hacer que se pongan las zapatillas..." etc, aquestes novel.les tan interessants... però enmig d'aquest GRAN MARUJEO he descobert un oasis i gran notícia:HE ACABAT DE LLEGIR EL SARI VERMELL de Javier Moro(molt interessant per a qui li interessi) i encara em queda temps per decobrir nous grups musicals com ELS AMICS DE LES ARTS que han estat tan gentils de presentar-me l'home que treballava fent de gos,FANTÀSTIC!!!!
AH!!!
i mentrestant tam,bé he aconseguit tramitar la llei de la dependencia de la meva mare que com ella diu: ES LA LLEI DE LA INDEPENDENCIA!!!!
la meva mare en aquestes consultes que s'han posat de moda segur que votaria que si...
apa BON DIA I A CUIDAR-SE

anna cu